Va deixar anar els seus llavis, un de
l’altre, y va obrir la boca. La llengua, càlida, no vacil·lava. Llavors, jo la
vaig treure i se la vaig ficar a la boca, tota punyent, amenaçant la seva gola
amb la meva exaltació.
Varem estar una estona, tot i que no
gaire. Aquella situació em
desbordava. Però abans que tot sortís i l’omplís la boca,
ella em va dir: «Ti amo» i jo li vaig
contestar «anch’io». Després, tot va
brollar des de l’interior més profund del desig. Vaig omplir-li la boca, tot regalimava
pels costats, per les comissures de la boca. Havia mort de passió. No la vaig
tornar a veure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario